Travessa de 4 dies per l´illa mes gran de l´Estat de Rio de Janeiro, que és tota ella un Parc Federal. Aquesta illa constitueix un dels millor exemples de la "Mata Atlà ntica", o bosc tropical atlantic. La presencia d'animals salvatges és constant, des de macacos fins a armadillos, serps de tota classe (les cobres, son les mes perilloses), reptils molt i molt grans, capibaras, cutÃas i altres bitxos. A mes vam poder pujar al pic do Papagaio, que te escassament 1000 metres, sortint des de la platja de Abraão. Les platjes son completament salvatjes, solità ries, lliures dásfalt i cases, on solament s´arriba despres de caminades de varies hores per la selva. Altra caracteristica és la gran quantitat de cursos d´aigua dolça extremadament cristal-lina i pura, que desenboquen en les platjes, conformant un paisatge de somni.
Sortida des de Angras do Reis amb vaixell.
Població de Abraão, punt d'arribada a l'illa, i on vam fer la primera nit.
Pousada on vam dormir a Abraão, per 15 euros la nit/persona amb desdejuny copiosisim de sucs, cafe, fruites variades.....una delicia.
Camà de pujada al Pico do Papagaio, ascenció directa i amb una xafogor infernal, entre lianes i grans arbres.
O Rapazinho al peu d'un arbre gegant
Últims metres abans de fer cim, dins de la boira i amb una humitat infernal. A la paret trobem vies d'escalada d'alta dificultat que també arribem al cim.
Cim do Pico do Papagaio...malhauradament, sense vistes de l'illa...:-((
Sender parcialment empedrat pels esclaus africans a principis del s.XVIII
Després de 9 hores caminant, arribem a la platja de Caxadaço i muntem el nostre campament dins de la "mata", a pocs metres de la platja.
Platja solitária de Caxadaço, de matÃ, tota per a nosaltres....
Bambú gengant a la vora del camà de Caxadaço a Dois Rios (2'5 h)
Platja de Dois Rios, a 6 o 7 hores de Abraão, on trobem els últims turistes. Una platja impressionant, amb dos rius d'aigua clara que desemboquen a cada costat. Aprofitem per refrescar-nos i continuar el camà a Parnaioca.
O Rapazinho, disfrutant lluny del seu medi natural.
Aqui hi han les restes d'una presó. Curiós lloc per fer una preso per als presos mes perillosos i presos politics fins a finals del segle XX.
Despres de 5 hores de caminata per la selva, girem un revolt de la senda i arribem al nostre destÃ: Platja de Parnaioca, amb 5 habitants.
En aquesta platja, desemboca un cabalós riu d'aigua freda i clara, plena de peixos i fauna de tota mena.
Aquest és el "camping del Sr. Silvio, unic allotjament n molts quilometres a la redona. Sembla mentida que aqui es pugui pernoctar amb una mica de decència.
La cuina, que a mes fa d'escalfador d'aigua, i espanta-bitxos.
Siesta sota una Amendoira.
Bany a la Cachoeira (cascada) de Parnaioca, sota una aigua realment freda.
Un dels indigenes del llogaret. Tots portaven un ganivet enorma (faca), que fa les vegades de ferramenta multiusos.
Aqui estem totes les animes del llogaret, pescant el peix que menjarem al dia següent. Pesca totalment artesanal, tal com feien els seus avantpassats, segons ens contaren i ens explicaren.
Oroneta, amb una cria de tauró (caçonete). Com ja imaginareu, nosaltres no estem per aquestes coses, però qualsevol li diu alguna cosa als indignenes......:-)) sobre la pesca d'aquestes espècies. De totes formes, aquesta gent incideix minimament sobre la natura, i solament pesquem el que menjarem, ja que ni tant sols tenen una nevera per manternir els alimnts.
Tornada a Angras dos Reis en barca a motor (1h30min). Al fons algunes faveles de la ciutat...paisatge comú al Brasil encara, per desgrà cia...